Lansforditabbup r.pn000li&svg· IFla16S
 Lansfordita | |
|---|---|
| Fórmula química | MgCO3·5H2O |
| Epònim |
Lansford  i lloc de descobriment |
| Descobridor |
Frank James Keeley |
| Localitat tipus | mina de carbó Nesquehoning, Nesquehoning, Lansford, Comtat de Carbon, Pennsilvània, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/D.01 |
| Dana | 15.1.6.1 |
| Heys | 11.3.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,47Å; b = 7,62Å; c = 7,34Å; β = 101,76° |
| Simetria | 2 - esfenoidal |
| Color | incolor (fresc), blanc (exposat); incolor a la llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - en {001}, en {100} menys perfecta |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 1,6 g/cm3 (mesurada); 1,7 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,465 nβ = 1,468 nγ = 1,507 |
| Birefringència | δ = 0,042 |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1888 |
| Referències | [1] |
 | |
La lansfordita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de la ciutat de Lansford, a Pennsilvània (Estats Units), indret prop del qual va ser trobada inicialment.[1]
Característiques[modifica]
La lansfordita és un carbonat de fórmula química MgCO3·5H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són poc habituals, allargats al llarg de [001], amb les formes principals {100}, {110}, {001}, i una dotzena de formes addicionals, mesuren fins a 4 mm; també es troba en forma d'estalactites, que poden acabar amb cares dels cristalls; en creixements paral·lels, i en forma d'eflorescències.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. S'ha observat que és estable durant diversos mesos a temperatura ambient,[3] però pot deshidratar-se lentament, en última instància, alterant a nesquehonita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lansfordita pertany a "05.CA - Carbonats sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: nesquehonita, barringtonita i hellyerita.
Formació i jaciments[modifica]
La lansfordita va ser descoberta a la mina de carbó Nesquehoning, a Lansford (Pennsilvània, Estats Units) en estalactites penjants del sostre d'esquist d'una mina de carbó d'antracita.[2] També ha estat trobada a Àustria, el Canadà (entre d'altres en un dipòsit hidrotermal a Atlin, Colúmbia Britànica), Eslovàquia, els Estats Units, Grècia, Itàlia, Noruega (entre d'altres com un producte de la intempèrie d'un cos ultramàfic a les mines de crom Feragen, Sør-Trøndelag), Polònia i Suïssa.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: nesquehonita, hidromagnesita i dypingita.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Lansfordite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Lansfordite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ Nestola, F.; Kasatkin, A.V., Potapov, S.A., Chervyatsova, O.Ya., Lanza, A. «First crystal-structure determination of natural lansfordite, MgCO3·5H2O». Mineralogical Magazine, 80, 2016.
